Jordi Magrinyà (Enverdim): “Somio amb una Barcelona que reverteixi la inèrcia contaminant, que creï un món natura”

Des de fa dos anys, Everdim difon un enèrgic missatge: tots i cadascun de nosaltres podem convertir-nos en la llavor que ajudi a crear una ciutat més verda. I és que, impulsada per Jordi Magrinyà, lingüista i comunicador de formació, aquesta iniciativa recupera llavors de les fruites i llegums que mengem i que rebutjaríem per a promoure la conservació del medi ambient en l’entorn urbà. 

En aquesta entrevista, descobrim la tasca que ha realitzat a Barcelona i els seus voltants, i explorem les sinergies surgides entre el seu projecte i CitieS-Health.

--

Pregunta: Enverdim busca promoure una ciutat més verda a través de les llavors que malgastem però, quina va ser la llavor del projecte i com és el seu día a día? 

Jordi Magrinyà (JM): La llavor del projecte, va ser sense cap mena de dubte, la il·lusió. La inmensa il·lusió d’aconseguir una ciutat més verda, amb verd per tots els seus racons.

Jo havia viscut més d’una dècada en un país que té molta naturalesa, Eslovènia. Tant és així, que està present en tot moment, per tot arreu, inclús en les seves ciutats. La naturalesa forma part de la vida de les persones de forma inseparable, i això es nota inclús en les converses quotidianes.

Al tornar a Barcelona inmediatament vaig començar a trobar a faltar aquelles emocions, aquell vincle, la biofilia. Així doncs, em va resultar fàcil prendre consciència del desastre natural que estem creant a escala global. I, llavors, va succeir la màgia: un dia les llavors es van creuar pel meu camí, i ja no ens hem tornat a separar. I us ho puc ben assegurar: qui faci germinar un llimoner de la llavor d’una llimona de la seva cuina, s’enamora de la naturalesa com un adolescent.

P: Com milloraria la vida a la ciutat si de sobte hi hagués un milió de plantes més als nostres balcons i terrasses?

JM: Si succeís de la nit al dia, seria al·lucinant. T’imagines aixecar-te un matí i que tots els balcons, les façanes, les places, carrers, estiguessin plenes de verd? Seria un xoc, com una pel·lícula. Molta gent no reconeixeria Barcelona com una ciutat, perquè sorprenentment encara tenim la idea que una ciutat ha de ser grisa per definició. No obstant això, la millora en la qualitat de vida, en la salut, en el benestar, el guany en silenci, en paisatges sonors propis de la natura i la disminució del estrès i de les tensions entre persones, suposarien un assoliment de tal magnitud que ningú voldria tornar enrere. De fet, la pregunta que ens faríem seria: a què esperavem?

P: En els últims anys Enverdim està començant a estendre les seves arrels a altres territoris. Quines ciutats s’han sumat a la iniciativa i què estan fent per generar urbs més sostenibles?

JM: En aquests moments, al voltant de 20 poblacions s’han sumat a Enverdim. Concretament, s’han involucrat persones que viuen en aquestes poblacions. Són persones a qui els ha arribat el somni ecològic per algun canal i han decidit portar-lo als carrers on viuen. I no sé expressar la il·lusió que això em genera. Estem parlant de ciutats com Santa Coloma de Gramenet, Badalona, L’Hospitalet de Llobregat, Cornellà, Sabadell, Mollet, Terrassa, Vilanova, Vilafranca, Vilassar, Palamós, Sitges...Per a mi és com un somni. I permet-me que destaqui l’aportació de l’alumnat dels centres educatius que es van sumant a la llavor d’Enverdim...és inestimable! Podria explicar moltes històries emotives d’alumnes i llavors. Creu-me: no som conscients de la sort que tenim de tenir joves tant motivats ( i els seus profes!).

P: Quins aspectes tenen en comú dos projectes com Enverdim i CitieS-Health i per què és important establir sinergies d’aquest tipus?

JM: Són diversos aspectes els que tenen en comú, i per a mi, resulten de vital importància (mai millor dit). Als dos ens preocupa la contaminació i els seus nefastos efectes sobre la salut i treballem amb l’objectiu de millorar el benestar de les persones que habitem les ciutats. 

A més, a nivell metodològic, més enllà de servir-nos de la ciència, tots dos projectes partim de la gent, de l’individu i de la seva aportació al benestar col·lectiu. Crec que compartim un valor comú pel que fa a la participació ciutadana: creiem en la persona. A vegades els meus amics m’etiqueten d’humanista, i jo mateix ho afirmo. I crec que CitieS-Health és un projecte impulsat per persones humanistes.

P: Enverdim va liderar la taula ciutadana de diàleg sobre “Art i intervencions verdes” que va sorgir en la presentació dels resultats de CitieS-Health. Quines van ser les principals conclusions d’aquella sessió?

JM: Van sorgir moltes idees, tant a nivell d’actuació des de l’individu, com a nivell de comunitat i d’administració. Va haver-hi una aportació que em va fer pensar de forma especial i que deia així: “fomentar els espais verds des del cinema i els mitjans de comunicació”. Em va recordar a las campanyes de valors que es fan les sèries de televisió, per exemple, i em va fer reflexionar sobre el valor educatiu que voldríem dels mitjans de comunicació. Recordo, per exemple, quan sèries de la televisió pública han fet arribar a les cases dels seus espectadors la quotidianitat de les persones amb capacitats intel·lectuals limitades, i com això millorava la vida social de les famílies d’aquestes persones, que aconseguien sentir-se més compreses en la societat. I tants altres temes desconeguts, tabús poc tractats, que els mitjans han aconseguit posar en valor gràcies a les seves produccions. Crec que seria una bona forma de fer arribar la necessitat de crear entorns més verds a més gent.

P: Segons la teva opinió, quin llegat deixa el projecte CitieS-Health en la ciutat de Barcelona? Com creus que Enverdim pot recollir i donar continuïtat a aquest llegat?

JM: CitieS-Health ens dota amb dades científiques que donen arguments incontestables a l’hora de promoure les accions necessàries en favor de la nostra salut. Ara sabem com influeix la contaminació en la nostra salut mental i tenim dades que existeix una correlació entre la contaminació i el nivell d’estrès. Però més més enllà d’això, CitieS-Health deixa el llegat de la ciència ciutadana. Cadascun de nosaltres pot fer ciència, pot contribuir a generar coneixement en favor del benestar. Per a mi, això és fonamental: que tota persona se senti empoderada i cridada a participar. És el llegat de la creació d’un món millor des d’un mateix, i en col·laboració amb altres persones. 

P: Com de verda serà la ciutat de Barcelona d’aquí a deu anys?

JM: M’agradaria dir que serà millor, més “vivible”. Me l’imagino així, i m’encanta. Tot i això, crec que en aquests moments hi, d’una banda, una tendència i, per l’altre, una inèrcia que dibuixen escenaris d’un futur completament oposat.

La tendència és la de la “renaturalització”, la del desenvolupament sostenible. Es tracta d’un rebuig a una forma de vida contaminant, per fer ciutats ruralitzades, és a dir verdes, amb relacions de proximitat (com s’està fent a Barcelona) Aquesta tendència compta cada vegada amb més persones i administracions que treballen per a un futur harmònic.

Paral·lelament està la inèrcia, que és la que ens porta fins aquí, alimentada pels de sempre: contaminació insostenible, continents de plàstic, sisena extinció massiva, més virus a l’aguait, migracions forçades, desastres socials deguts a un desenvolupament aniquilador. Com diuen els científics, aquesta inèrcia ens empeny a un món realment lleig ens deu anys i, passat encara més temps, serà apocalíptic per la humanitat i milers d’altres espècies.

Jo somio amb el primer escenari: el d’una Barcelona contribuint a revertir aquesta inèrcia, una ciutadania creant un món natural. I fa dos anys vaig deixar de somiar-ho i vaig treballar per fer-ho realitat. I, et dic una cosa, tota la gent amb la qual em creuo pel camí i que treballa per a fer-ho possible em dóna esperança. Som moltes persones, cada vegada més, i encara estem a temps.